Un examen a Tarraco

“El potencial de la Tarragona romana persisteix, però no s’han fet els deures”, explica Rafael Gabriel, President de la Arqueològica de Tarragona, quan li pregunto quina és la seva valoració personal sobre la feina feta des de que Tarragona va ser ser declarada Patrimoni de la Humanitat. I és que precisament aquest dilluns 30 de novembre ha fet deu anys d’aquesta declaració. Potser és un bona efemèride per celebrar, però sens dubte també és una bona ocasió per fer autocrítica i fer balanç. Som-hi doncs.

El fet és que aviat vindran els senyors de Icomos. Icomos és una ONG que té uns inspeccionadors que s’encarregaran de trepitjar el terreny, mirar les restes i prendre notes. A partir d’aquí eleboraran un informe que enviaran a la Unesco. I la Unesco decidirà… I la pregunta és, Pot Icomos fer un informe desfavorable? Haurem d’esperar per veure-ho.

“El ritme d’inversió a les restes, tant per part de l’Ajuntament com de la Generalitat , no ha sigut gens bo. La situació no millora”, afirma Gabriel, “hi ha diferents temes pendents, com ara la capçalera del circ, la muralla o la font monumental…”, afegeix el President de la Arqueològica.




Però Rosa M. Rossell, Tinenta d'alcaldia coordinadora de l'Àrea de Cultura i consellera de Patrimoni, és més optimista: “En un mail m’explica que Tarragona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 2000, però en cap cas hi ha requisits per tornar a declarar-nos Patrimoni de la Humanitat, ja que ja ho som. És per això que no podem deixar de ser-ho”. Això és tot el que ha contestat Rosell en un mail ple de preguntes.

Les altres qüestions que li plantejava com ara: “Quina valoració fa de la feina feta des de que es va declarar Patrimoni de la Humanitat?; Durant el 2010, en quins projectes treballaran? o Què es pot millorar per tal de promocionar millor la Tarragona romana?” han quedat a l’aire i no les ha contestat.

D’on ve el nom de Tarraco?

Segons Alföldy, un expert en el tema, el nom correcte en llatí és Tarraco, amb accent a la primera síl.laba. I precisament així apareix en citat per primera vegada en la literatura llatina per Ciceró.

No obstant, el grecs escrivien Tarakon, així surt documentat per una llegenda d’una moneda ibèrica trobada a Empúries. Aquesta moneda, que és la representació més antiga del nom de Tarraco, data de mitjans dels segle IIIa.C.
Amb el pas del temps apareix també la denominació de Tarracon, Tarracona, Terracona i posteriorment l’adjectiu Terraconensis.

Segons W. Schulze el nom de Tarraco és etrusc. Tot i així, segons Alföldt no existeix cap prova que permeti pensar que Tarraco va ser una fundació etrusca. Segons Battisti, els noms que comencen Per Tarr- són de procedència preindoeuropea; per tant, el més probable és que es tracti d’un nom ibèric.

Però ara bé el curiós del cas. Com he dit, segons Alföldy, el nom de Tarraco probablement és ibèric i està documentat anteriorment de la ocupació romana per una moneda trobada a Empúries. Tot i així, segons l’autor, no s’ha pogut comprovar l’existència d’un nucli urbà preromà en la ciutat de Tarragona. Tot i així, la moneda demostra que existia una població ibèrica abans de la conquesta dels romans a Hispania. Queda obert el problema de si es trobava en el mateix lloc de la posterior ciutat de Tarraco o no.

El 'CSI' de Tarragona

El passat diumenge passejava pels carrers de la Part Alta, sense presa, quan vaig arribar a la Plaça del Rei. Allà em vaig trobar un objecte sense identificar –la veritat és que no m’hi havia fixat mai-, encara que del que estava segura és que no era pas un OVNI. M’explico.

Davant de la geladeria hi ha una superfície circular no gaire alta recoberta d’un vidre. Vaig mirar a través del vidre i no es veia absolutament res. El vidre estava entelat per la humitat i sota el vidre només es pot contemplar alguna cosa semblant al cimen.



Vaig fer algunes fotografies tant de la part externa, com de la interna. Posant la càmera dins d’un foradet que hi ha en un dels laterals vaig poder veure el que hi havia sota, ja que sinó es fa així no es pot veure l’interior de cap altre manera!



Encuriosida vaig preguntar als veïns de la zona: - Què és això?. Un em va contestar que un pou, un altre que una claveguera, i un altre em va dir: -No en tinc ni idea, però això fa molt temps que està aquí!.

Anant cap a casa tot intrigada amb la descoberta vaig pensar que si a qui correspongui poses una placa amb una petita explicació, potser ens estalviaríem la ignorància natural i col•lectiva de tenir una “cosa” en mig d’una plaça sense saber què és.

Llavors, vaig contactar amb el CSI de Tarragona, vull dir amb ICAC, concretament amb l’investigador Josep M. Macias Solé que molt amablement em va explicar que aquest misteri correspon a un mur del Conciclium Provinciae. I em va remetre a la Planimetria Arqueològica de Tàrraco, un llibre molt interessant en el que han estudiat els carrers i els monuments de la ciutat romana. L’estudi que es pot consultar per internet conté mapes en els que es reflecteix l’estadi de la ciutat en diferents èpoques i a més es pot relacionar amb el cadastre actual. Així, un pot saber quines restes hi ha sota casa seva!.

Doncs bé, misteri resolt. Aquesta “cosa” sense placa que hi ha a la plaça del Rei és un mur del Conclilium Provinciae (la zona monumental que estava formada per un espai de culte, la Plaça de la Representació i el Circ). Això no era pas poca cosa, ja que aquest recinte feia gairebé unes 12 ha!

Bé, tornem al mur que no es veu. Segons em va explicar Josep. M. Macias el mur pertany a un podi o plataforma perimetral per damunt de la qual transitaven les processons o bé se situaven els espectadors...

És una pena que aquest ull/mirador no compleixi la seva funció. Em pregunto: Si es posa un vidre per poder mirar, per què no es veu res? I si al damunt que no es veu res, per què no es posa una petita placa que expliqui què és el que hi ha a sota?

'El somni de Tarraco' conquesta les llibreries

Recentment ha sortir a la venta ‘El somni de Tarraco’. No sé si serà uns dels llibres d’aquest Nadal (ja que la tirada i la promoció estant sent considerable),però sens dubte és llibre entretingut tant per regalar com per llegir.

Els que són tarragonins s’han de sentir satisfets de que una novel.la històrica amb alguns elements ficticis (com ara alguns personatges) sigui notícia. I els que no ho són, doncs també, perquè com diu l’autor, Xulio R. Trigo “Tarraco és la gran desconeguda, tant per alguns tarragonins, com per una bon part de catalans”.
Així, l’autor intenta posar les coses al seu lloc en una novel.la on la ambició és un dels temes centrals. Com també ho són la contextualització històrica (27a.C i IIdC) i la reconstrucció dels escenaris de l’època.

Pot sorprendre al lector el fet que l’emperador August no sigui el personatge principal,“encara que és clau dintre de la novel.la perquè ell és qui mou molts fils”, explica Trigo. “D’altre banda, si m’hagués centrat en la figura d’August, ara no tindríem una novel.la històrica, sinó una biografia, i jo aposto pel procés creatiu. Tot i així, el període de documentació es va allargar durant mesos, fins que va arribar un moment que gairebé em vaig obligar a parar, sinó no hauria acabat mai”, afirma l’autor.

Prenent un cafè en un bar situat davant de La Rambla l’autor em continua comentant alguns detalls més de la seva novel.la. I amb la fascinació que s’expliquen les coses quan un s’emociona amb allò que està dient, em confessa que un dels aspectes que més li va sorprendre durant el procés de documentació va ser descobrir que la verdadera Tarraco no és la que s’ensenya als turistes, sinó la que està enterrada sota les nostres cases. Però, ¡Es clar!, no podem pas destruir la ciutat!. “Sinó intentar explicar-la i promocionar-la el millor possible”, afirma l’autor. Una bona manera és aquest llibre.

Pots descarregar aquí el primer capítol en pdf.

Com era el paisatge de Tarraco?

El passat 30 d’octubre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (l'ICAC) va presentar a la Universitat Lumsa de Roma un estudi sobre el paisatge arqueològic de la colònia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. (S’enten per paisatge arqueològic: el clima, la fauna, el poblament agrari, humà, etc).

Aquest estudi: El Projecte Ager Tarraconensis (PAT) que és de gran importància pel nostre territori ha comtat tant amb el suport de l’empresa pública com el de la privada ha tingut com objecte la reconstrucció del territori de Tarraco. Vint-i-quatre especialistes en diferents matèries han investigat com era el paisatge arqueològic de l’època .

“Durant quatre anys hem fet un estudi sobre setze territoris del Camp”, ha explicat la directora del ICAT Isabel Rodà, “i hem arribat a algunes conclusions importants, com ara, hem pogut comprovar que la distribució de la xarxa viària de Tarraco ha marcat profundament l’estructura i l’evolució de les carreteres de Tarragona i del Camp”, afegeix Rodà.


L'actual Via Augusta a l'alçada de Tarragona. Fotografia cedida per Pere Ferré

“D’altre banda, també hem comprovat que el clima de Tarraco era bastant semblant al actual”, explica Marta Prevosti, investigadora de l’Institut i codirectora del PAT. Provosti també destaca que l’explotació agrícola i ramadera era sostenible i que això no va canviar fins el segle XVIII.

L’Estudi te dues vessants, una part teòrica i l’altre pràctica. Per un costat és un estudi interdisciplinari que ha tingut present dades arqueològiques, zoològiques, geològiques i epigràfiques. “Però tot això no es quedarà a l’estanteria. És també arqueologia aplicada, és a dir, arqueologia preventiva”, explica la directora del ICAT, Isabel Rodà. “Volem que també tingui una funció de planificació del territori, sobretot orientat en la realització d’obres, ja que d’aquesta manera ens estalviaríem alguns problemes importants”.

Està previst que al setembre del 2010 es faci públic aquest estudi en forma de monografia i posteriorment es publiqui un llibre o potser dos, ja que el tema dona per molt.

Bona feina de l’ICAC!.