dimecres, 14 d’octubre del 2009

Un engany cinematogràfic i multimilionari



Si l’imperi romà no hagués caigut en el segle V, la sèrie Roma l’hauria enfonsat. Estic indignada. Últimament he estat mirat aquesta sèrie, per dir-li d’alguna manera i encara m’estic recuperant de l’engany…
Al 2007 la Cadena Cuatro va incloure-la en la seva graella i el Canal+ també, però llavors no la vaig poder enganxar. Ara, ha arribat al meu videoclub i encuriosida com estic amb el tema dels romans l’he llogat. La meva decepció ha sigut proporcional a les ganes que tenia de veure-la. Però anem per parts.
Roma és fins el moment la sèrie que ha tingut el pressupost més car de tota la historia de la televisió amb 100 milions d’euros. Va ser rodada al voltant de l’actual Roma i han calgut uns 20.000 metres quadrats . Davant d’aquestes xifres em pregunto: Com es poden fer les coses tant malament?
Vaig al tema: Atia, que és la mare de l’Octavi (posteriorment nombrat César Augusto –va passar dos anys a Tarraco-) i la neboda de Juli Cèsar va ser segons diferents bibliografies una dona amable i molt protectora del meu fill. A la sèrie tot això és manipula. Atia apareix com una dona maquiavèl.lica que porta a terme tot tipus d’estratègies imorals. Per si foc poc, a Roma, és la amant de Marco Antònio, el gran enemic d’Octavi, i prioritza el seu amor per Marc Antoni i les seves ganes de poder per davant del seu fill. Això és precisament el que podríem definir com una gran mentida: dir que és el que no és.

Imatge de Atia


En la realitat, Atia va morir l’any 43 aC, un any després que el seu tiet Julio César. En canvi, a la sèrie li donen vida fins el 31 aC…
És inadmissible que una sèrie històrica no tingui en compte la realitat dels fets, i la desviació del personatge Atia no és l’únic. Puc entendre que una escena es magnifiqui, però no que s’inventi. I sinó que es dediquin a la ficció…
Per cert, Roma va ser guardonada amb el Globus d'Or, entre altres altres premis. El millor, sense dubte, els decorats.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Els gats van al circ!

El circ de Tarraco és un dels catorze monuments de la nostra ciutat que forma part del ‘Conjunt arqueològic de Tarraco’ declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 30 de novembre del 2000. Tal com està documentat, el projecte correspon a l’època flàvia i la seva construcció data de finals del segle Id.C.; per tant és un dels últims elements construïts en la zona imperial.
En el circ s’hi practicaven carreres de quadrigues i altres activitats dedicades al oci.


Actualment, el nostre oci és diferent, i ara diverses taules dedicades al menjar i al beure ocupen la arena del circ, donant pas a la Plaça de la Font.

Ara també si realitzen carreres, però no de carros, sinó de gats. Aquest canins, amics dels homes des de fa tants anys s’han fet amos y senyors del circ i d’altres monuments romans. Del circ, no han triat qualsevol lloc, sinó que estan abonats a la zona de la tribuna presidencial romana (Pulvinar) –actualment darrera de la Plaça del Sedassos-.

Imatge extreta de la web www.spanisharts.com

Alguns dels veïns de la Part Alta, poc conscients dels danys que poden ocasionar aquests animals i les seves necessitats fisiològiques al monument, els hi porten aliments i aigua. Així, la colònia de gats es va fent gran. No sé si arribats a aquest punt la UNESCO entendria aquest fet com la protecció, la conservació, la millora de l’entorn i la musealització dels edificis.

Tot i així, els gats no són els únics que han ocupat el circ. Els humans també. L’arena del circ s’ha convertit en una zona d’oci plena de taules destinades al menjar i al beure. I si no que els hi preguntin als veïns de la Plaça de la Font que estan en peu de guerra.