dimecres, 14 d’octubre de 2009

Un engany cinematogràfic i multimilionari



Si l’imperi romà no hagués caigut en el segle V, la sèrie Roma l’hauria enfonsat. Estic indignada. Últimament he estat mirat aquesta sèrie, per dir-li d’alguna manera i encara m’estic recuperant de l’engany…
Al 2007 la Cadena Cuatro va incloure-la en la seva graella i el Canal+ també, però llavors no la vaig poder enganxar. Ara, ha arribat al meu videoclub i encuriosida com estic amb el tema dels romans l’he llogat. La meva decepció ha sigut proporcional a les ganes que tenia de veure-la. Però anem per parts.
Roma és fins el moment la sèrie que ha tingut el pressupost més car de tota la historia de la televisió amb 100 milions d’euros. Va ser rodada al voltant de l’actual Roma i han calgut uns 20.000 metres quadrats . Davant d’aquestes xifres em pregunto: Com es poden fer les coses tant malament?
Vaig al tema: Atia, que és la mare de l’Octavi (posteriorment nombrat César Augusto –va passar dos anys a Tarraco-) i la neboda de Juli Cèsar va ser segons diferents bibliografies una dona amable i molt protectora del meu fill. A la sèrie tot això és manipula. Atia apareix com una dona maquiavèl.lica que porta a terme tot tipus d’estratègies imorals. Per si foc poc, a Roma, és la amant de Marco Antònio, el gran enemic d’Octavi, i prioritza el seu amor per Marc Antoni i les seves ganes de poder per davant del seu fill. Això és precisament el que podríem definir com una gran mentida: dir que és el que no és.

Imatge de Atia


En la realitat, Atia va morir l’any 43 aC, un any després que el seu tiet Julio César. En canvi, a la sèrie li donen vida fins el 31 aC…
És inadmissible que una sèrie històrica no tingui en compte la realitat dels fets, i la desviació del personatge Atia no és l’únic. Puc entendre que una escena es magnifiqui, però no que s’inventi. I sinó que es dediquin a la ficció…
Per cert, Roma va ser guardonada amb el Globus d'Or, entre altres altres premis. El millor, sense dubte, els decorats.

2 comentaris:

mariona ha dit...

Benvolguda: a mi m'agradaria apuntar que Roma no és una sèrie documental i, per tant, no pretén ser una lliçó d'història que narri fil per randa i reconstrueixi amb fidelitat científica el que sabem de la història de Roma (amb totes les periècies d'August, Àtia, Juli Cèsar i Marc Antoni, que ja que no poses els seus noms en llatí, els pots posar en català com la resta del text!! ;) .

Més aviat, crec, que és una sèrie que s'inspira en la història i es dedica a novel·lar-la, com per altra banda és lògic en productes d'entreteniment que pretenen precisament això, entretenir. Però crec que el millor de Roma és que aconseguiex entretenir (estic d'acord que ho fa a costa de ser poc acurada amb la història) i a la vegada difondre i moure la curiositat pel món romà: això és el millor de la sèrie, que encurioseix l'espectador perquè vulgui buscar més informació sobre la roma antiga i accedeixi així a fonts d'informació fidels a la història.

Mar Cirera ha dit...

Hola Mariona, estic d'acord en tú en que Roma acoseguiex entretenir i difondre la història. Ara bé, amb tots els diners que van invertir, el que jo em pregunto, és: donat que tenien tant bona base (pressupost, historiadors, un gran estudi i bons decorats, etc...) què hauria costat ser fidels a la realitat? No creus?